El meu pas per l’Escola va ésser una experiència intensa i gratificant, sobre tot mirat des de la distància i amb el pòsit del temps. Vaig entrar al centre el 1972 a 2n de bàsica i hi vaig romandre fins a 3r. de BUP. D’aquesta època són els meus records més entranyables. Penso en aquells nadals monocroms i amb flaires atemporals, la felicitat que vaig sentir de poder anar a l’Hospital dels avis a portar els presents recollits a l’escola. També m’emociona recordar aquelles taules de gimnàstica, preparades amb tanta paciència per la Núria Cabana o les convivències al Santuari...

Vaig ésser alumna de l’Escola Ntra. Sra. del Carme des de l’any 1.949 fins al 1957. Recordo bons moments en aquells difícils anys de la postguerra, les amistats que m’han acompanyat en el meu trajecte vital, d’altres que pel camí s’han perdut i sobre tot el bagatge lleuger però important que em van fer com la persona que sóc.

Un dels molts moments viscuts en el meu col·legi, del que tinc grat record, va ser una representació teatral de les que fèiem periòdicament. L’Hermana Catalina, coneguda com l’Hermana de Música, era l’encarregada de dirigir l’obra. Aquesta havia de ser un drama, i el paper que m’assignaren era fer de jutge. Per a la representació es preparà com era habitual l’escenari; s’ajuntaren les taules de la classe, i per sobre s’hi posava una gran catifa; també s’instal·lava un decorat al fons, i una espècie de bastidor des d’on sortirien els actors. La platea la formaven les cadires de l’aula ¡I...

Fa ja alguns anys que vaig deixar de estudiar a l'escola Vedruna,però,quan faig un cop d'ull enrere,em venen al cap molts records,potser els que més tinc intactes son aquells dels últims anys que hi vaig estar,o aquells que m’han marcat per tota la vida. Recordo professors amb melangia,moments,sortides,actes, companys...A mi el que més m'agradava sens dubte era quan fèiem els Jocs Florals,dels quals en vaig ser guanyadora dos anys,un d'ells el de la foto,em va entregar el premi la Marta Farrussola. Jo no era una alumne ni molt menys exemplar,era tot el contrari,no m'agradava estudiar,i els professors m'escrivien notes immenses...

Vaig passar bona part de la meva infància a l’escola Vedruna de Ripoll. vaig començar a sisè de Primària, amb tan sols 12 anys, era una noia molt entremaliada, sempre reia a classe, em portava malament, em posaven notes a l’agenda pels pares, ja que no hi havia manera de controlar el meu comportament, fins que finalment, vaig descobrir que estudiar és molt més important del que pensava amb aquella edat, jo vaig ser de la primera promoció de l' Educació Secundària Obligatòria, i va ser on vaig descobrir la meva veritable vocació: la sanitat... i així, mica en mica...

Cadascuna de les nostres vides forma part d’una història, i la meva, procuro mantenir-la sempre viva, perquè en moments difícils m’ha ajudat a superar moltes vicissituds de la vida. Els meus pares, empordanesos de soca-rel, el pare de Verges, i la mare de Palafrugell, vingueren a Ripoll a finals de l’any 1951 i s’instal·laran a casa de la germana del pare, la meva tia Quimeta, que feia ja uns anys que n’era casada a Ripoll. El dia 5 de gener de l’any 1952, Mn. Pere Bonada els casava al Monestir de Sta. Maria de Ripoll. Aquest mateix any, la Verge...

Em dic Raquel Puig Carles tinc 22 anys.Només intentava alimentar els records, potser amb un aire de melancolia he arribat fins aquesta pàgina per recordar les imatges de l’escola que em va veure créixer, de sobte em trobo escrivint aquestes paraules com exalumne, és estrany mencionar-me com “exalumne” no fa tants anys que vaig sortir de l’escola i la gran part dels meus records encara formen part d’aquesta.La vida però, ha continuat endavant, hem canviat, hem avançat… Bé, crec que ja n’hi ha prou de retornar al passat, és hora de parlar del present. Es pot dir que no era...