Atenció al públic:

9h-13h / 15h-18h

Berenguer el Vell, 10

17500 Ripoll

972 700 061

vedrunaripoll@vedruna.cat

VEDRUNA AL DIA

S'acosta Nadal

S'acosta Nadal i els alumnes dels diferents cursos d'Infantil, Primària…


Xerrades del Galliner

Els alumnes d'ESO participem a les xerrades que organitza el…


Projecte Niu, Piu, Viu

Avui en Raimon, pare de l'escola i membre del @cdaripolles,…


Lleis de Mendel a 4t d'ESO

Els alumnes de Biologia de 4t d'ESO volen comprovar les…


Som una xarxa de trenta-set
escoles d’arreu del nostre país

Abracen centres de Llars d’Infants, Educació Infantil, Educació Primària,
Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat. Totes elles promouen la
formació integral dels alumnes d’acord amb la concepció cristiana i els
prepara per participar en la millora de la societat.

EXPERIÈNCIES VISCUDES

Bons moments

Vaig ésser alumna de l’Escola Ntra. Sra. del Carme des de l’any 1.949 fins al 1957. Recordo bons moments en aquells difícils anys de la postguerra, les amistats que m’han acompanyat en el meu trajecte vital, d’altres que pel camí s’han perdut i sobre tot el bagatge lleuger però important que em van fer com la persona que sóc.

Un record inesborrable

Vaig estudiar (o assistir) a “les Monges de Ripoll” —així és com s’anomenava, d’una forma col·loquial, el col·legi Vedruna de Ripoll— des del setembre de l'any 1980 fins al juny de 1983. Aleshores s'impartien els tres cursos de Batxillerat Unificat Polivalent (BUP), inicials de sonoritats més pròpies de la fauna canina, que no pas del món de l’ensenyament. De fet, però, era una denominació ben apropiada i definitòria del comportament d'alguns que assistíem a les classes i que sovint fèiem l’animal. Teníem bon cor, això sí, però una mica bèsties sí que ho érem. Tot va començar a mitjan mes...

Un grat record

Un dels molts moments viscuts en el meu col·legi, del que tinc grat record, va ser una representació teatral de les que fèiem periòdicament. L’Hermana Catalina, coneguda com l’Hermana de Música, era l’encarregada de dirigir l’obra. Aquesta havia de ser un drama, i el paper que m’assignaren era fer de jutge. Per a la representació es preparà com era habitual l’escenari; s’ajuntaren les taules de la classe, i per sobre s’hi posava una gran catifa; també s’instal·lava un decorat al fons, i una espècie de bastidor des d’on sortirien els actors. La platea la formaven les cadires de l’aula ¡I...

Records per a tota la vida

Fa ja alguns anys que vaig deixar de estudiar a l'escola Vedruna,però,quan faig un cop d'ull enrere,em venen al cap molts records,potser els que més tinc intactes son aquells dels últims anys que hi vaig estar,o aquells que m’han marcat per tota la vida. Recordo professors amb melangia,moments,sortides,actes, companys...A mi el que més m'agradava sens dubte era quan fèiem els Jocs Florals,dels quals en vaig ser guanyadora dos anys,un d'ells el de la foto,em va entregar el premi la Marta Farrussola. Jo no era una alumne ni molt menys exemplar,era tot el contrari,no m'agradava estudiar,i els professors m'escrivien notes immenses...

Gràcies a tots

Vaig passar bona part de la meva infància a l’escola Vedruna de Ripoll. vaig començar a sisè de Primària, amb tan sols 12 anys, era una noia molt entremaliada, sempre reia a classe, em portava malament, em posaven notes a l’agenda pels pares, ja que no hi havia manera de controlar el meu comportament, fins que finalment, vaig descobrir que estudiar és molt més important del que pensava amb aquella edat, jo vaig ser de la primera promoció de l' Educació Secundària Obligatòria, i va ser on vaig descobrir la meva veritable vocació: la sanitat... i així, mica en mica...

Una escola que va contribuir a la meva formació

Cadascuna de les nostres vides forma part d’una història, i la meva, procuro mantenir-la sempre viva, perquè en moments difícils m’ha ajudat a superar moltes vicissituds de la vida. Els meus pares, empordanesos de soca-rel, el pare de Verges, i la mare de Palafrugell, vingueren a Ripoll a finals de l’any 1951 i s’instal·laran a casa de la germana del pare, la meva tia Quimeta, que feia ja uns anys que n’era casada a Ripoll. El dia 5 de gener de l’any 1952, Mn. Pere Bonada els casava al Monestir de Sta. Maria de Ripoll. Aquest mateix any, la Verge...

Els millors valors que podré aprendre mai

Em dic Raquel Puig Carles tinc 22 anys.Només intentava alimentar els records, potser amb un aire de melancolia he arribat fins aquesta pàgina per recordar les imatges de l’escola que em va veure créixer, de sobte em trobo escrivint aquestes paraules com exalumne, és estrany mencionar-me com “exalumne” no fa tants anys que vaig sortir de l’escola i la gran part dels meus records encara formen part d’aquesta.La vida però, ha continuat endavant, hem canviat, hem avançat… Bé, crec que ja n’hi ha prou de retornar al passat, és hora de parlar del present. Es pot dir que no era...

Una escola on vaig ser molt feliç

Vaig començar a anar a l’escola Vedruna a l’any 1930, quan tenia vuit anys d’edat. Recordo que em vaig sentir molt feliç quan la germana Maria em va dir que formaria part del cor de l’escola. Cantàvem tots els dies de festa. El mes de maig el dedicàvem a la Verge Maria i el mes de juny al Sagrat Cor. M’agradava molt fer mecanografia i també tenia un especial interès per la gramàtica. Molts diumenges anava amb la meva germana a passar la tarda a l’escola. Llegíem, fèiem els deures i conversàvem amb les Germanes. Al juliol de l’any 1936,...

Tres generacions a l’escola

Som 3 generacions les que hem anat a l´escola...! l´àvia ,la Lola, jo i avui per 1er cop el meu fill Marc. Són tants els records...! L´àvia només entrar i veure el pati..... quants i quants salts, corregudes no havia fet ella....Jo.... el mateix, la sala de dinàmica amb l´Amadeu, el menjador amb l´Anita que em deia...' anda hija come un poquito más'!, el gimnàs amb la srta Núria....! amb uns minuts, m´ha passat com una pel.lícula pel meu cap..!una escola ferma, amb educació, amb professors competents, crec que tot el que he après és gràcies a ella, hi vaig...

En aquesta escola he estat molt contenta

Sempre he estat molt contenta de que els meus pares decidissin portar-me a l’escola VEDRUNA, vaig començar quan tenia 4 anys i vaig plegar a 2n de BUP. En aquesta escola he estat molt contenta i recordo a tots els professors i encara amb molts d’ells quan ens trobem fem petar la xerrada. Una anècdota que explico sempre a tothom, quan feia 7è i 8è de bàsica, hi havia a l’escola la Gna. Eugènia que era molt rondinaire i molt severa, però em feia molta gràcia la seva 'calle tontodromo' que les noies de la meva època recordareu que segons...

Una experiència intensa i gratificant

El meu pas per l’Escola va ésser una experiència intensa i gratificant, sobre tot mirat des de la distància i amb el pòsit del temps. Vaig entrar al centre el 1972 a 2n de bàsica i hi vaig romandre fins a 3r. de BUP. D’aquesta època són els meus records més entranyables. Penso en aquells nadals monocroms i amb flaires atemporals, la felicitat que vaig sentir de poder anar a l’Hospital dels avis a portar els presents recollits a l’escola. També m’emociona recordar aquelles taules de gimnàstica, preparades amb tanta paciència per la Núria Cabana o les convivències al Santuari...